Get all 5 Cesc Fortuny releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of entregruix, Gargots, Identitari, Fusta Cega, and L'últim guerrer.
1. |
Al forat de la vorera
03:40
|
|||
El color dels somnis és el negre
lluito contra la mort dels arbres
espero la solitud glaçada
arraulit a la seva fredor.
Tots els mots tenen mamelles
com una gola pasiva
que em retorna a la matriu
sense nom no hi ha misteri.
Soterrat al forat de la vorera
el ploré s un llavi estret
L’amor és una puta anestesia
com un cistell d’ous trencats.
La gana és un silenci estrany
la mor tés aquell antic procés
per anar fent lloc a tots els altres
peixos com tecles al piano del mar.
|
||||
2. |
El carrer és buit
03:28
|
|||
Aquí a la nit profunda
comença la primavera
el meu niu de sal
xiula frenètic.
Mentre pixo pel balcó
com un ionki de la realitat
com una vergonya dura
com una vergonya dura.
Els peus mossegats
per gossos tips
la llum furtiva
el carrer és buit.
La teulada de la fàbrica
riu al meu davant
no veus com la terra crema?
no veus com la terra crema?
Mira-ho a través dels blaus
que em brollen de peus i mans
damunt la gespa
nervis tibats.
Nervis de gossos
que borden de nit
sóc l’epilèpsia del llampec
sóc l’epilèpsia del llampec.
|
||||
3. |
Fusta cega
07:00
|
|||
A la tomba
del soroll
hi ha un camí d’espurnes
i en la negra mort
de la tarda
jo ballo descalç.
Tinc els peus
vibrant
dins el fang de la mare
i en la familiar besarda
jo ballo descalç.
El silenci
sento
a les bèsties mudes
i fora de casa
jo ballo descalç.
I ara voldria
tornar
a ser fusta cega
vella com els pulmons
de la terra
jo ballo descalç.
|
||||
4. |
L'estrella que em guia
04:22
|
|||
Els gossos del cel
pengen com bombetes
com meduses d’aire
que baten les ales.
Jo em trenco les banyes
però acabo sempre ben perdut.
L’estrella que em guia,
ja fa molt de temps que va morir.
El meu jardí
és la sorra del gat
el paper badalla
sobre la catifa.
Lliscant pel meu llom
com una llepada al mig del cor.
L’estrella que em guia,
ja fa molt de temps que va morir.
Amb cada batec
sóc fill d’una onada
i d’un mal camí
la sang plena d’algues.
els gossos em busquen
però això a mi ja m’és igual.
L’estrella que em guia,
ja fa molt de temps que va morir.
No plantaré un arbre
i no tindré un fill
no seré mai metge
no seré mai res.
En tinc la certesa
perquè tots els llibre cremaré.
L’estrella que em guia,
ja fa molt de temps que va morir.
|
||||
5. |
||||
Ningú no ens ha de protegir
de mossegades d egos llop,
si passes pel camí equivocat.
Aquesta gent pot fer el que vol
nosaltres a callar
no sigui que a tu et vinguin a buscar.
La mare encara no sap
que el seu fill no tornarà
aquella la nit també la van matar.
El vespre és cova d’assassins
la lluna el seu altar
i un tret al cap la porta al més enllà.
Pensa que algú por prendre mal
si es descontrola un gos
però el gos de l’amo sempre és perdonat.
Tu vols parlar amb una paret
no tens dret a cridar
ja fa vint anys i no l’han enterrat.
I tu amagat com un covard
les mans plenes de sang
espero que rebentis a l’infern.
Jo no sóc qui per acusar
i menys per condemnar
però tu ja saps que tots sabem qui ets.
|
||||
6. |
Mº Lluisa
06:53
|
|||
7. |
Calaixos de fum
05:31
|
|||
Rars com una criatura
ganivets de vent
esclaten sota la polpa
com fantasmes que rosseguen.
A les víctimes d’un passat ple d’aigua
nien a les parpelles del somni
on el líquid dorm ajaçat
ajaçat al meu soterrani.
Les nostres mans
cauran damunt la pluja
tortes com una arrel
com una baba farcida de morts.
Així, el mestre de la tardor
amb les urpes plenes de vent
arrencarà el somriure de la cova
del forat que put a flama de capvespre.
El meu cabell
neix a la sorra
i gronxa calaixos de fum
on desar la mortalla.
Que espera impassible
el consum de cada xeringa
el meu cabell observa
cada fulla talla precisa.
Del cor en faig llesques
per alimentar el rellotge
els estius són corcs a la barca
tremolen i trenquen la llum (com una absència)
Que espera impassible
el consum de cada xeringa
el meu cabell observa
cada fulla talla precisa.
|
||||
8. |
||||
Llops vestits com liquids
acaronant els rostres
a la caverna dels somnis
on l’home és fusta vella
s’apaga l’infantesa
dins la gola obscura
Els nens es refreguen
contra la molsa
la llàgrima escriu la galta
pentinant els deserts
i la carn dels boscos
tremola dins la terra
Com una bandera
t’arrapes a les branques
la tomba del llot
gemega i et colpeja
els dits ferits de nàusea
com l’orina de la terra.
Ets com el vi ranci
begut a la força
mai no perdonis
la boca del mascle
que et plou com una llosa
la selva és la mare.
|
Cesc Fortuny Barcelona, Spain
Started out in Barcelona, featured on 'Festival de Jazz Ciutat Vella' in 90', continuing in brutal death band Entropia before moving to Monistrol de Montserrat to form a series of bands: Zé Pekeño, Oximoron, Nostromo, Pandemonium and now O.D.I. He has participated in competitions and festivals. Collaborators over the years include Syd Barretina, Barbarian Swords, Samuele Arba... ... more
Streaming and Download help
If you like Cesc Fortuny, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp